La UdG compleix 20 anys. Per molts anys!

Aquesta és l’entrada número 100 del meu bloc, i estic content que coincideixi amb els 20 anys de la Universitat de Girona. Aquest és un petit relat de la meva experiència a la UdG, publicada al bloc UDG 20 ANYS:

El setembre de 1995 posava els peus a la UdG per primera vegada, començava la Llicenciatura de Química. Sentia posar la primera pedra de la meva vida professional futura. Vaig aprendre química amb professors propers, laboratoris i ordinadors. La combinació d’aquests últims amb la ciència em varen captivar per quedar-me a la UdG i fer el doctorat en química teòrica i computacional. En aquell moment, el contacte amb els doctorands del meu camp de recerca a nivell estatal va tirar per terra aquell complex d’inferioritat de la UdG davant les Universitats “grans”, els meus coneixements adquirits a Girona no tenien res a envejar a la resta.

L’abril de 2003 em doctorava, després d’haver viscut 4 anys en contacte directe amb la recerca a l’Institut de Química Computacional, un grup de recerca punter en química computacional. Aquesta qualitat em va permetre optar a seguir formant-me a l’estranger. Després de més de 3 anys de postdoc a Amsterdam vaig tornar a la UdG com a investigador Ramon y Cajal, una reincorporació amb un segell de qualitat en recerca, prova de la confiança per part de la UdG i la seva aposta per l’excel·lència per fer-se gran. Estic orgullós de poder contribuir a la creació de coneixement i transmetre’l a la societat contagiant la passió per la ciència (veure la foto).

Per molts anys UdG!

Estreno bloc personal

Bona nit, us convido a la primera entrada del meu bloc personal. No sóc nou en els blocs, ja que els he utilitzat amb anterioritat en docència, però sí que m’estreno amb el meu propi bloc. Com a professor d’assignatures a la Llicenciatura i en el Grau de Química de la Universitat de Girona, la majoria relacionades amb la informàtica aplicada a la química, he hagut de posar-me les piles amb tot allò relacionat amb la web 2.0 fins al punt de “dominar” una sèrie d’eines derivades. La principal reticència a la creació del bloc personal fins ara ha estat la por a que em robi part del temps destinat a la feina o al temps lliure, però m’he acabat adonant que no era res més que una excusa. Una entrada al bloc no és ni un text literari ni un article de premsa, l’estructura i contingut dels quals han d’estar planejats i executats amb precisió. Un bloc ha d’incloure aquells pensaments, opinions o comentaris de l’autor d’una forma espontània. Així doncs, espero poder complir les meves pròpies expectatives amb aquest diari sobre comunicació científica, universitat 2.0 i pensaments propis. Tres temes en els quals aprofundiré en les properes entrades.