TEDxUdG 2013: Són nosaltres, som ells, és UdG

El passat 24 de maig es va celebrar el TEDxUdG sota el títol “Swell People and Ideas: Beyond University”. L’event va comptar amb les conferències de diferents professors i investigadors de la mateixa UdG de molts diversos àmbits. Per mi, el punt més fort del TEDxUdG és el fet de permetre compartir coneixement creat a dins la mateixa UdG, i alhora difondre’l a l’exterior.

Primer vull destacar la conferència de la Sílvia Simon, professora de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, on jo també treballo. La destaco pel fet que posa sobre la taula la definició d’un científic i la percepció que la societat té de nosaltres. A més de posar llum sobre la importància que té la dona també en aquest camp.

Voleu aprendre a llegir xinès fàcilment? El vídeo anterior us ensenyarà com. Sempre he defensat que allò més difícil deixa de ser-ho quan tens un bon professor a davant.

I per últim vull destacar la raó del títol del present article: “Són nosaltres, som ells, és UdG”, fruit de la col·laboració amb la Fundació Astrid21, la Lara i l’Eloi ens ajuden en el dia a dia tant a la UdG com en el Parc de la UdG. No us el perdeu, emociona. I finalment us convido a recuperar les diferents conferències del TEDxUdG i felicitar altre cop als organitzadors, amb en Miquel i la Meius al capdavant. Ens veiem en el TEDxUdG 2014!

#TanquemUdG o #ConstruimUdG ?

• Entre la connotació negativa de #TanquemUdG i la visió positiva/optimista d’#ObrimUdG o #ConstruimUdG, em quedo amb la segona.
• Entre la protesta immobilista d’una minoria de la comunitat universitària de la UdG tancada al Rectorat i els estudiants amb ganes de treure bones notes aquest fi de curs juntament amb els professors que estem programant la docència del proper curs 2012-13, em quedo amb aquests últims (puntualitzo: en cap cas insinuo que els que estan tancats treuen males notes, desconec els expedients).
• Entre el “Tots a ocupar el rectorat fins que no acceptin les nostres condicions. No donarem ni un pas enrere!” i la gestió (que serà jutjada en les properes eleccions) d’un equip de Rectorat votat democràticament, i que lluita per fer de la UdG una millor Universitat, em quedo amb els segons.
• Entre intentar entorpir i bloquejar el funcionament d’una Universitat just a finals de curs quan més feina hi ha, i que els Rectors deixin plantat al Ministre Wert, em quedo amb la segona.
• Entre demanar un abaratiment de les taxes universitàries i un augment contudent del nombre i quantia de les beques, em quedo amb la darrera opció. No entraré a jutjar si les taxes actuals són cares o barates, ni sóc economista ni tinc la suficient documentació. Però sí m’agradaria un sistema més equitatiu/just en funció de les possibilitats econòmiques de les diferents famílies, cosa que ara no passa. Desitjo una Universitat que no deixi fora a cap estudiant competent ni el forci a treballar per poder-se permetre estudiar.

Comparteixo algunes de les reivindicacions escoltades, però en cap cas dono suport a l’ocupació del màxim òrgan de gestió i govern de la UdG. Molts professors depenem del seu suport, sobretot ara que és fi de curs. Al Rectorat hi treballen més gent que “okupes”. Desitjaria una desocupació responsable per part dels promotors, i que per una vegada no fossin ells els primers a voler la notorietat de la foto amb els Mossos.

TEDxUdG: Dels 10′ per arrencar un cor a la Bíblia

El passat dijous es va celebrar el TEDxUdG, el primer esdeveniment TEDx organitzat per una universitat pública espanyola presencial, sota el títol: “Swell People and Ideas, Enhanced University”. L’acte va comptar amb una sèrie de ponents de la Universitat de Girona que varen presentar les seves recerques amb la idea de “canviar el món”. Aquesta és la meva selecció d’idees principals que en vaig extreure, de forma sintètica:

– Abast fins ara desconegut de la mort sobtada, havent de ser conscients que quan un cor s’atura tenim 10′ per tornar-lo a posar en marxa, i d’aquí la importància de tenir una xarxa de desfibril·ladors a l’abast.

– Estem entrant en una nova manera de viure molt pendent de la geolocalització.

– El 70% de la superfície terrestre és aigua, i d’aquí la importància de poder disposar d’un robot submarí amb un braç manipulat de forma autònoma.

– Sabíeu que la tecnologia (com un robot que resol el cub de Rubik) pot ajudar en un aprenentatge creatiu a nens desfavorits?

– L’aigua és més important que el Barça, la crisi i el sexe junts (segons Google)!

– L’intercanvi de coneixement a través de la lectura de llibres online.

– La química és una disciplina de la vida: I’m a chemist and so are you!

– També sorprèn la incorporació de la tecnologia dins la diagnosi mèdica.

– O la incorporació als processos químics de catalitzadors sostenibles basats en el coure i no en l’escàs, car i contaminant paladi.

– Més sorprenent va ser la dada que en el 2010 (plena crisi), 3 de cada 4 europeus va fer un viatge, renunciant a moltes altres coses, i que el turisme del futur potser es basarà a visitar llocs desturistitzats (turistes que fan viatges per “no-turistes”).

– I no puc acabar sense mencionar la descoberta de la relació entre la Bíblia i la nostra cultura occidental, expressada amb una passió desfermada i un llenguatge riquíssim.

No puc tancar aquest petit relat sense felicitar a l’equip organitzador (foto de sobre), afegir-hi la brillant idea d’un “speedtwit”, i us deixo amb un vídeo que segur us agradarà. Per molts TEDxUdG més! Un acte TED permet una projecció mundial, i en aquest cas la UdG ho ha fet des de l’àmbit universitari.

(no he inclós els noms per permetre una lectura més amena, tot i que totes les idees van enllaçades amb la web del ponent)

H2O: De Banyoles a la química computacional

Aquesta és la meva contribució en motiu del Dia Internacional de l’Aigua que celebrem des de la Universitat de Girona, i que ha estat publicada a la web de la UDG:

L’aigua en la meva vida: Com a banyolí de naixement, l’aigua ha format part del meu paisatge des que vaig obrir els ulls en aquest món. L’estany de Banyoles és un exemple de la riquesa botànica creada al voltant de l’aigua. Com a ser humà, l’aigua és el principal component del meu cos (aproximadament 60-70%), i essencial per la vida: recordeu que podem viure ben pocs dies sense aigua? Alhora, com a químic, aquesta molècula triatòmica és present en una infinitat de reaccions. Entre aquestes reaccions, podríem relacionar les dues observacions anteriors i destacar els processos bioquímics que tenen lloc dins el nostre cos, en els quals l’aigua hi juga un paper important, si no com a reactiu, sí com a solvent. Ja com a investigador en química computacional, amb l’objectiu de poder simular aquelles reaccions que tenen lloc experimentalment en un laboratori entre provetes i Erlenmeyers, he d’incloure l’efecte de l’aigua quan vull estudiar una reacció en fase aquosa. Així, amb el programari que utilitzem, introduïm l’aigua ja sigui com un model continu en forma de camp elèctric, o de forma explícita “dibuixant” molècules d’aigua al voltant del nostre sistema i fent ús de l’enllaç per pont d’hidrogen.

Recordeu que aquest dijous 22 de març és el Dia Internacional de l’Aigua, i la Universitat de Girona el celebra d’una manera especial pel fet de formar part del Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua.

La dictadura de la minoria no pot aturar la UdG

Avui l’Editorial del Diari de Girona critica el boicot que va tornar a patir el Consell del Govern de la UdG el passat dijous. Com a personal de la UdG subscric l’article al 100%. Per començar, aquest òrgan inclou una representació de tots els estaments de la institució: professorat, personal d’administració, càrrecs i, molt important, 5 ESTUDIANTS, tots elegits de forma democràtica. Però, ara resulta que 30 persones poden imposar la seva voluntat de boicotejar i impedir l’acte, en representació de qui?

“Qui és més representatiu? El Consell de Govern, un òrgan en el qual estan integrats tots els sectors de la comunitat universitària? O una trentena de persones que no han estat elegides per cap procés democràtic?”

A l’acte d’inauguració del present curs ja vaig criticar el comportament d’una sèrie d’estudiants, altre cop “molt representatius”, que varen intentar convertir la protesta en boicot. Entenc les protestes dels diferents col·lectius de la Universitat, jo en formo part, i en comparteixo una bona part, però de cap manera puc acceptar la radicalització d’aquestes. La Rectora Geli mateix també es mostra preocupada per la situació actual. Si un fet així es repeteix espero que es prenguin les mesures disciplinàries pertinents, evitant que una desacreditada minoria imposi la seva dictadura a tota la comunitat.

“La Universitat ha de tenir mecanismes suficients per impedir aquestes accions antidemocràtiques i poder celebrar les seves reunions amb tota normalitat. No és admissible que un grup de trenta persones pugui aturar el desenvolupament d’una comunitat integrada per més de quinze mil persones. La democràcia es caracteritza per respectar tothom, però no pot acceptar la dictadura de les minories.”

Sincerament, abans que els “estudiants boicotejadors” em quedo amb la imatge de tots aquells voluntaris de la Jornada de Portes Obertes que ahir varen mostrar amb estusiasme la nostra UdG a tots aquells nois i noies que l’any vinent ocuparan les nostres aules.

Química gironina de Champions

Estem a punt d’acabar el 2011, i amb aquest estem a punt de dir adéu a l’Any Internacional de la Química. Al llarg d’aquest any s’han dut a terme actes de celebració del mateix arreu del món i en molt diferents àmbits de la societat, des de les escoles a les universitats. En aquest últim cas, el Departament de Química de la Universitat de Girona, juntament amb la C4D, ha tingut un paper molt actiu, destacant el bloc Catquímica.cat, el qual ha publicat totes aquestes activitats i altra informació rellevant en química adreçada a la societat. Aquesta és una mostra del compromís dels meus companys (professors i investigadors) per transmetre el coneixement, i alhora intentar contagiar els més petits de la importància de la ciència pel bé i l’avenç de la nostra societat.

A més, aquesta química creada a Girona ha apostat per l’excel·lència, tal com demostra el rànquing de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, el qual situa la Universitat de Girona en el 6è lloc de l’Estat i el 2on de Catalunya (darrera la URV) respecte a la producció científica de l’àrea de química en el període 2003-07 (capítol 6, pàgina 258, “Citas por documento”). Aquesta excel·lència s’ha traduït en l’obtenció de 2 investigadors ICREA Sènior, 6 investigadors Ramon y Cajal, 3 disticions ICREA Acadèmia i 2 projectes Starting Grant, entre d’altres, en els darrers anys. La química a Girona s’ha convertit en un puntal de la recerca de la UdG, formant part de les àrees d’especialització del recent Campus d’Excel·lència Internacional (Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua) concedit, i alhora tal com va recordar la mateixa Rectora Geli el passat juliol al Parlament de Catalunya. Així podem mantenir que Girona té química, i referent a la recerca, juga la Champions.

La UdG compleix 20 anys. Per molts anys!

Aquesta és l’entrada número 100 del meu bloc, i estic content que coincideixi amb els 20 anys de la Universitat de Girona. Aquest és un petit relat de la meva experiència a la UdG, publicada al bloc UDG 20 ANYS:

El setembre de 1995 posava els peus a la UdG per primera vegada, començava la Llicenciatura de Química. Sentia posar la primera pedra de la meva vida professional futura. Vaig aprendre química amb professors propers, laboratoris i ordinadors. La combinació d’aquests últims amb la ciència em varen captivar per quedar-me a la UdG i fer el doctorat en química teòrica i computacional. En aquell moment, el contacte amb els doctorands del meu camp de recerca a nivell estatal va tirar per terra aquell complex d’inferioritat de la UdG davant les Universitats “grans”, els meus coneixements adquirits a Girona no tenien res a envejar a la resta.

L’abril de 2003 em doctorava, després d’haver viscut 4 anys en contacte directe amb la recerca a l’Institut de Química Computacional, un grup de recerca punter en química computacional. Aquesta qualitat em va permetre optar a seguir formant-me a l’estranger. Després de més de 3 anys de postdoc a Amsterdam vaig tornar a la UdG com a investigador Ramon y Cajal, una reincorporació amb un segell de qualitat en recerca, prova de la confiança per part de la UdG i la seva aposta per l’excel·lència per fer-se gran. Estic orgullós de poder contribuir a la creació de coneixement i transmetre’l a la societat contagiant la passió per la ciència (veure la foto).

Per molts anys UdG!

Networking entre empreses i grups de recerca al Parc

Dijous va tenir lloc el II Fòrum del Parc Científic i Tecnològic de la UDG, que va convocar d’una banda les diverses entitats, empreses i grups de recerca del Parc, i de l’altra les organitzacions empresarials de les comarques de Girona, Barcelona i el sud de França amb l’objectiu de donar a conèixer la seva activitat, i fomentar la interacció i el networking entre elles.

Jo vaig ser el ponent del meu grup de recerca, l’Institut de Química Computacional, vaig presentar allò que fem i alhora les possibilitats de col·laboració. Aquesta va ser la ponència, a la sessió de “Biotecnologia, Alimentació i Salut”:

Forum parc2011.ppt

View more presentations from jordipoater

La UdG assoleix el Campus d’Excel·lència!

Avui ha tingut lloc la inauguració del curs 2011-12 de la Universitat de Girona. El ponent invitat ha estat el magistrat Carles Cruz amb “I la llei, què hi diu?”. Respecte a les intervencions posteriors, en Carles Puigdemont (alcalde de Girona) ha destacat que aquest any es compleixen els 20 anys de la creació de la UdG, sense la qual ara la ciutat de Girona seria immensament més pobra i menys preparada. Una afirmació que cal recordar a tots aquells que insinuen l’error d’haver permès crear universitats més enllà de Barcelona. Seguidament Manel Serra (Consell Social) també ha reivindicat el paper de la Universitat sobre la societat i Girona, i la necessitat de no perjudicar-la econòmicament. Per altra banda, Antoni Castellà (Secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya) ha defensat un augment de les taxes universitàries acompanyat d’un programa de beques efectiu. Estic d’acord amb ell que no pot ser que estudiar a la Universitat sigui més barat que una llar d’infants pública, que ningú es quedi fora de la Universitat per raons econòmiques (= millors beques), i que es premiï també l’excel·lència en forma de beques.

La Rectora Geli ha conclós l’acte amb la notícia més important, l’esperada concessió de la Menció de Campus d’Excel·lència a la Universitat de Girona. Una distinció a la feina ben feta, tant en docència, com en recerca i transferència. Des d’aquí vull felicitar a totes aquelles persones que han treballat per fer-ho possible.

Per últim, he trobat molt fora de lloc (= de molt mala educació) la protesta d’un grup d'”estudiants” que ha interromput l’acte amb crits i sorolls. Tenien tot el dret de manifestar-se a fora, però l’excés posterior els ha tornat a desacreditar per la seva falta de tolerància i respecte, sense mencionar que eren “quatre i el gat” (gaire representatius no eren). Sincerament, he preferit els cants del Cor de la UdG, format també per estudiants, i també compromesos amb la seva universitat. Bon curs 2011-12!